Sempre m’ha resultat complicat entendre el món que em rodeja i, encara més, arribar a comprendre la lògica que fa operar tot aquest engranatge social que ens governa i que ens indica amb pèls i senyals com hem de pensar, actuar i reaccionar. Vivim en una era farcida d’apatia i superficialitat on el consumisme, la productivitat i els resultats immediats són assumptes cabdals. Ara bé, d’aquest entramat d’idees imposades quasi inamovible, en sorgeixen qüestions inevitables: Què passa si no estic disposada a seguir aquesta dinàmica? Per què m’he de sentir culpable d’escoltar les meves necessitats i de prendre decisions alternatives a la norma atorgada? Com puc despullar la meva ànima sense caure en el rebuig propi i col·lectiu?

Trobar respostes a aquests afers plantejats no és una tasca fàcil ni automàtica i, a més, és relativa al nostre estat vital i a les filosofies en què ens basem o que, almenys, prioritzem. I jo no en soc pas una excepció. De fet, contínuament em plantejo preguntes d’aquesta mena i moltes vegades no sé com afrontar-les. No obstant això, intento agafar aire, deixar que els meus instints parlin sols i trobar un equilibri que em permeti ubicar-me i sentir-me còmode amb mi mateixa i amb l’entorn. Per aquest motiu, des de fa uns quants anys he optat per portar un estil de vida respectuós amb el medi ambient, amb els éssers que formen part de la meva xarxa de cures i amb les meves emocions i sensacions.

Despullar-me és quelcom innat i que normalment no em suposa un esforç colossal perquè, segons el meu parer, s’ha d’entendre com una acció natural i sanadora. Per aquesta raó, crec necessari reivindicar el dret a la nuesa indiferentment del gènere, sexe, edat i cos que habitem. D’altra banda, també cal fer un treball personal d’autoanàlisi i considerar què volem combatre i quins mètodes o conductes volem usar per aconseguir-ho. En el meu cas, m’he decantat més per preservar una visió que englobi diferents camps d’acció. Per aquest motiu, intento revisar els meus privilegis i fer un consum responsable dins de les meves possibilitats econòmiques, a més de fer una dieta vegana que exclogui el maltractament animal i no participar en activitats o accions que puguin perjudicar lxs companyxs.

Portar una vida basada en el naturisme, com a concepte global, em fa sentir bé i plena i, tot i que de vegades m’és complicat deixar enrere certs hàbits i evitar que l’estrès i els prejudicis manipulin els meus anhels, no me’n penedeixo gens d’haver elegit aquesta direcció vital.

Gari

Les imatges d’aquest article han estat extretes de Tumblr (@naturalswimmingspirit i @geeezeer)