Articles Tagged with: platja
Home / Blog Archives
1 d'agost de 2020

Chill Beach Day a la Musclera – Joves CCN

TROBADA D’UN DIA: 1 d’agost a les 11:00 a la platja de la Musclera, entre Arenys de Mar i Caldes d’Estrac.

Després d’un mes de juliol sense massa activitat per part nostra (per diverses raons, la més important de les quals ha estat la cancel·lació sobtada del viatge al Racó del Conill pel tema COVID), des de Joves del CCN proposem fer una trobada a la platja de la Musclera, entre Arenys de Mar i Caldes d’Estrac, el dissabte 1 d’agost. El lloc i l’hora de trobada seria a les 11 del matí a l’estació de Caldes d’Estrac. La platja és molt accessible, i encara que no pugueu venir a l’hora proposada la trobareu fàcilment si baixeu a l’estació de Caldes (línia R1) i resseguiu caminant les vies del tren direcció Arenys. Si veniu en cotxe, pels carrers circumdants a l’estació hi sol haver lloc per aparcar. Ubicació de la platja: mapa.

Es tracta d’una platja situada en un entorn força urbanitzat, amb xiringuito i dutxes, però amb bona tradició nudista, i és una de les més conegudes del Maresme. Per això és bona idea arribar-hi al matí, quan encara no es troba del tot massificada, i sobretot ara amb les restriccions d’aforament. En principi, el pla és quedar-nos allà tot el dia (o fins que ens avorrim), de manera que mireu de portar alguna cosa per menjar, crema solar, para-sol i potser algun joc per passar l’estona (sempre fem bon ús de les baralles de cartes!). 

Si esteu interessats/des a venir, aniria bé que ens comuniquéssiu la vostra assistència (segura o hipotètica) a través del nostre correu (joves@naturisme.cat), d’un DM al nostre instagram (@jovesnaturistes) o del formulari de contacte de la web, per dur el compte de quantes persones serem i assegurar-nos que ens trobem a la platja 🙂

Important: davant dels casos recents de rebrots de COVID-19, les activitats del CCN  i de Joves CCN poden ser cancel·lades amb poc marge d’antelació. Estigueu pendents/es dels nostres canals oficials!

Imatge de la dreta i destacada: Jordi Rodoreda.

5 de juliol de 2020

Dia internacional del naturisme

Diumenge 5 juliol 2020 @ 11:30

TROBADA D’UN DIA: 5 de juliol a les 11:30 entre les platges nudistes de les Banyeretes i la Murtra, entre Sant Pol i Canet de Mar.

El diumenge 5 de juliol és el dia internacional del naturisme, i si bé les circumstàncies de post-confinament no ens permeten organitzar un rècord nudista com el de l’any passat, us animem igualment a anar a la vostra platja nudista més propera per reivindicar la pràctica del nostre estil de vida i tornar a reclamar els espais per aquest estiu. 

A banda d’això, també teniu l’opció (molt millor) de celebrar la diada amb nosaltres. Els Joves Naturistes anirem a les platges que hi ha al sud de Sant Pol, les Banyeretes i la Murtra, i ens estarem tots plegats en algun raconet que ens agradi. L’hora de trobada és a les 11 del matí a l’estació de Sant Pol de Mar, però recordeu que, com passa amb totes les activitats d’aquesta mena, no hi ha cap problema si arribeu més tard o més aviat. La qüestió és trobar-nos i passar una agradable estona plegats, després de tants dies sense veure’ns ni poder gaudir de la platja al natural!

Les Banyeretes i la Murtra són dues platges que es troben quasi de costat, en un ambient força natural (tot i que la carretera i la via del tren passen a la vora) i amb bona tradició nudista. Podeu arribar-hi caminant des de Sant Pol o Canet resseguint la costa, però nosaltres hem preferit fer-ho des de la primera localitat perquè queda una mica més a prop. El principi, el pla és quedar-nos allà tota la tarda o fins que ens avorrim, de manera que estaria bé que portéssiu alguna cosa per menjar, i potser algun joc per passar l’estona.

Si esteu interessats/des a venir, només cal que sigueu en el dia i l’hora convinguts a l’estació de tren de Sant Pol de Mar, o que ens aneu a trobar a la platja. Tanmateix, per poder dur el compte de quantes persones serem i organitzar-nos millor, aniria bé que ens comuniquéssiu la vostra assistència (segura o hipotètica) a través del nostre correu (joves@naturisme.cat), del nostre instagram (@jovesnaturistes) o del formulari de contacte de la web. Feu servir aquests mitjans per contactar-nos en qualsevol moment, estarem molt pendents de respondre!

Pels que vingueu de Barcelona, recordeu que teniu també l’opció d’agafar el mateix tren que nosaltres fins a Sant Pol, per realitzar tot el trajecte junts.

Imatge de l’esquerra: Barcelona Film Comission. // Imatge de la dreta i destacada: Isidro Jabato (Wikimedia Commons)

Google Calendar
Exportar iCal

Mostra els detalls

Data:
5 juliol
Hora:
11:30 CEST
Etiquetes de l'Esdeveniment:
, , , , ,
12 de juny de 2020

Les platges del parc natural de Ses Salines

Al sud d’Eivissa, amb els ulls posats en Formentera, es troba el parc natural de Ses Salines, un oasi que dista de l’ambient massificat, d’hotels i discoteques, que presenta la meitat occidental de l’illa. Espai protegit des del 2001, presenta una curiosa simbiosi entre el paisatge natural i els indrets modificats per l’acció humana en una tradició mil·lenària, com ho són els estanys d’evaporació dedicats a la recol·lecció de sal, una pràctica que presumiblement es remunta als temps en què els fenicis havien colonitzat l’illa i l’havien anomenat “illa del déu Bes” (Ibossim), amb la mateixa etimologia que l’actual topònim. Són estanys que pareixen miralls del cel i que s’estenen en un canal entre dues fileres quasi paral·leles de muntanyes, per l’obertura de les quals, en dies clars, es veu Formentera com si fos una part més d’Eivissa. Aquí fan parada els flamencs en les seues migracions anuals, oferint un bell espectacle a qui els veu alçant el vol. Més enllà de la singularitat de l’entorn, el parc natural de Ses Salines compta amb diversos espais on la pràctica del nudisme és habitual.

LA PLATJA DE SAL ROSSA (NO NATURISTA)

En aquest article vorejarem la costa meridional de l’illa començant pels punts més pròxims a la ciutat d’Eivissa –dita popularment Vila–, o el que esdevé la part més oriental de la península d’aquest parc, fins a la part més occidental. Iniciarem el recorregut a la platja de la Sal Rossa, final d’una molt massificada platja d’en Bossa, plena d’hotels, resorts i discoteques conegudes per tot el món, que ara no venen al cas. La platja de la Sal Rossa no és un espai de tradició naturista, ni la seva pràctica és usual, però és el darrer punt verd de la platja d’en Bossa, amb l’ecosistema dunar preservat i aigües cristal·lines, i amb una torre de guaita anomenada Torre de la Sal Rossa o d’Es Carregador, que és la porta d’entrada a la zona de la península. Passada aquesta torre es troba una caleta rocosa anomenada la Xanga, que es creu que en època romana podria haver estat un port on es carregava la sal extreta dels estanys. Seguint el camí en direcció sud, es voreja una zona accidentada, retallada, on Rafael Alberti i la seua dona María León s’amagaren a l’esclat de la Guerra Civil, que els sorprengué a Eivissa. 

LA PLATJA D’ES CAVALLET

Poc més endavant s’arriba a la platja d’Es Cavallet, arenosa i extensa, amb un alt grau conservació de l’ecosistema dunar, declarada oficialment nudista en plena Transició, mantenidora d’una tradició que encara perdura. S’hi pot arribar resseguint l’itinerari costaner des de la platja d’En Bossa, però també en cotxe, per la carretera que passa pel costat d’alguns estanys i desemboca en un conjunt d’aparcaments de pagament. Als camins laterals és possible aparcar-hi, però en juliol i agost és quasi missió impossible. S’hi pot anar en bus, el que va d’Eivissa a Ses Salines, baixant a la botiga de queviures de Ca’n Tixedó, propera al llogaret de Sant Francesc de s’Estany, per després creuar amb màxima precaució la carretera i resseguir el camí que du a Es Cavallet. La primera visió de la platja pot resultar una experiència decebedora per al naturista perquè pareix totalment envaïda per tèxtils, però només cal vorejar la línia de platja en direcció a migjorn, cap al tram central, per evidenciar una absència de banyadors gairebé total. A la part final, quan s’arriba al bar Chiringay, la platja és més mixta i queda envaïda per les hamaques de l’establiment, i a la tarda per la música pròpia de chill out que reprodueixen al restaurant. 

Platja d’Es Cavallet

Deixant endarrere l’arenal d’Es Cavallet, comença un promontori pedregós que culmina en la torre de Ses Portes, una altra torre de guaita, testimoni d’un temps en què Eivissa es veia constantment fustigada pels atacs pirates. En aquesta zona més rocosa, no gaire alta, s’hi obren cales naturals i piscines rectangulars excavades al segle XVI, quan s’erigiren les murades renaixentistes de Dalt Vila, el centre històric de la ciutat d’Eivissa, que venien a substituir unes d’època islàmica que havien quedat obsoletes. Tant en les cales com en les piscines s’hi veuen persones banyant-se en solitari o en petits grups, generalment parelles, sovent sense banyador. Tot i el seu encant, cal extremar les precaucions perquè es tracta d’una zona on hi rompen violentament les onades, amb un relleu més agrest i allunyada d’altres persones que puguen acudir a auxiliar en cas de necessitat.

LA PLATJA D’ES MIGJORN I LES CALETES DE SES SALINES

Arribats a la torre de Ses Portes i amb una fantàstica vista d’una cadena d’illots que es prolonguen fins a l’illot de S’Espalmador i Formentera, travessant el canal que es coneix com dels Freus, s’obri a ponent una extensa platja en forma de mitja lluna que és coneguda com a platja d’es Migjorn, o, més habitualment, Ses Salines per antonomàsia. Separada dels estanys per un frondós bosc que se’l coneix com a Sa Trinxa, bona part de la platja de Ses Salines està molt concorreguda i no hi ha pràctica del nudisme, sobretot a la zona central, on s’hi troben els pocs bars i restaurants que s’han deixat edificar des de la dècada dels seixanta. És als extrems d’aquesta mitja lluna on sí que hi ha presència de persones sense banyador.

Per l’extrem oriental, venint d’Es Cavallet, s’estenen les caletes de Ses Salines, una successió de petites cales on es mesclen grans roques amb arena, molt resguardades del vent, fet que provoca que les aigües es mostrin normalment tranquil·les i quasi transparents. Són cales on conviuen els banyistes despullats amb els tèxtils; la seua ocupació és baixa i algunes són quasi privades perquè només s’hi pot establir un petit grup d’unes cinc persones. La més gran, coneguda popularment com a cala Pluma, és la que mostra un clima de major harmonia entre nudistes i tèxtils, sense diferenciar entre zones. A l’altre extrem de la platja de Ses Salines es troba la Canal, un llogaret de cases de saliners, justament on es troben les instal·lacions de la salinera, com el gran carregador on atraquen vaixells procedents del nord d’Europa.

Cala Pluma

Passada la Canal s’obrin petites cales amb barraques de pescadors, així com plataformes rocoses que es caracteritzen per la intimitat que ofereixen, ocupades per parelles, famílies o petits grups, on el nudisme no és aliè, per bé que són llocs no institucionalitzats on la pràctica depèn de la decisió de cadascú. S’hi pot arribar amb el mateix bus Eivissa-Ses Salines, baixant a la darrera parada i caminant fins a la zona, no gaire allunyada. A partir d’allí, la costa es torna accidentada i conforma el sortint conegut com a cap d’Es Falcó, que culmina en la punta de la Rama, amb poques cales a nivell de mar i grans penya-segats vertiginosos. La zona no desmereix una excursió, però no tant per nedar com per gaudir dels paisatges corprenedors.

LA PLATJA D’ES CODOLAR I SA COVA DE SES DONES

Al costat de la península de Ses Salines, que mira cap al País Valencià, trobem una platja de còdols que, no en va, fou batejada com Es Codolar; no gaire còmoda per als qui només els agraden les platges d’arena i, per aquest motiu, la seua afluència és bastant baixa. És una platja molt extensa, de tres kilòmetres, i ben ampla, tranquil·la, només pertorbada per la remor dels avions que s’enlairen i aterren a l’aeroport que hi ha al costat. Una platja que, tot i no estar catalogada com a nudista de forma oficial, atreu un bon nombre de persones que s’atreveixen a banyar-se al natural. És altament recomanable arribar-hi no pas per la carretera habitual, passant l’aeroport en direcció a Sa Caleta, sinó per un camí que travessa els estanys en direcció al bar Experimental Beach, que creua per enmig dels estanys oferint una panoràmica molt singular. Arribats a aquest bar bulliciós, que és a l’extrem sud-oriental de la platja, caldria allunyar-nos-en per gaudir d’un bany tranquil en les condicions que es vulgui, amb la immensitat de la mar i la bellesa de les penyes Roges tot davant.

Platja d’Es Codolar

A l’altre extrem d’Es Codolar, anant-hi per la carretera més convencional, la susdita carretera a Sa Caleta, s’obri a la punta de Can Toni Fita, una minúscula caleta dita Sa cova de ses dones, on la pràctica del naturisme és prou freqüent, així com és també usual dur-hi cans – gossos. S’hi pot aparcar al costat i no s’ha de confondre amb una altra petita platja homònima, també coneguda com d’Es Pas Estret, que s’estén en el puig d’es Molins, al bell mig de la ciutat d’Eivissa, on també s’hi veu gent banyant-se nua.

El parc natural de Ses Salines no és només un bon enclavament a Eivissa per poder practicar el naturisme, sinó també per gaudir d’entorns naturals molt ben preservats. Es troba relativament a prop de la ciutat, ben comunicat per carretera i s’hi pot arribar també en transport públic. Les seues aigües clares i cristal·lines es deuen a la bona conservació de les praderies de posidònia, un dels punts pels quals la UNESCO va decidir declarar l’illa d’Eivissa Patrimoni de la Humanitat. Desitj que aquest article serveixi com una invitació per mantenir viva la tradició naturista d’aquests espais i, de retruc, vetllar per la bona conservació dels seus ecosistemes.

LLISTA DE PLATGES I CALES NUDISTES DEL PARC NATURAL DE SES SALINES

(les banderetes simbolitzen la dificultat d’accés)

  • Platja d’Es Cavallet. Ocupació elevada. Seguiment naturista elevat, cap al centre.

  • Platja d’Es Migjorn o Ses Salines. Ocupació elevada. Seguiment naturista baix, als extrems.

  • Caletes de Ses Salines – Cala Pluma. Ocupació baixa. Seguiment naturista mitjà/variable.

  • Platja d’Es Codolar. Còdols. Ocupació baixa. Seguiment naturista mitjà/variable.

  • Sa cova de ses dones. Ocupació baixa. Seguiment naturista mitjà/variable.

Josep Huguet Torres

Algunes imatges d’aquesta pàgina han estat extretes de Google o Twitter, i hem assumit que són de domini públic. Si en trobes una de teva i no vols que aparegui a la nostra web, envia’ns un missatge i l’esborrarem.

9 de maig de 2020

Les platges de la Marina Alta

La Marina Alta és una comarca del País Valencià, aproximadament a mig camí entre les ciutats de València i Alacant, però ja dins la darrera província. Es tracta d’una comarca molt accidentada, marcada pel final peninsular de la serralada prebètica, que s’hi submergeix per a reaparèixer a les illes Balears. La relativa dispersió de la població comarcal, sense grans ciutats turístiques del nivell de les properes Benidorm i Gandia, i una longitud de 70 km de costa que reparteix les aglomeracions, la converteixen en un territori bastant tranquil dins d’una regió maltractada per un urbanisme descontrolat i invasiu.

La morfologia geogràfica accidentada constitueix, en les costes comarcals, un dibuix ple de xicotetes cales, racons i caps, d’una gran diversitat i que es presten a l’exploració i el descobriment per a tots aquells que cerquen una connexió amb la natura, sense deixar de banda espais més accessibles per als que viatgen en família o que, simplement, no disposen del temps o dels recursos per arribar a moltes cales. En este article faré un recorregut pels espais naturistes de la costa de la Marina Alta, i posaré èmfasi en el tipus de tradició i ambient present a cadascun, ja que el nudisme a la comarca es troba molt minoritzat i delimitat a certs espais concrets que moltes vegades no es troben ni definits com a nudistes als propis webs promocionals.

DÉNIA: CALA DE L’AIGUA DOLÇ O DE LES ARENETES

Començant pel nord trobem l’única cala nudista de Dénia. La capital de la comarca, ciutat de poc més de 40.000 habitants i amb una important tradició marinera, està dominada pel seu imponent castell, testimoni dels segles en què la ciutat jugava un important paper polític i comercial. A l’extrem oriental del nucli urbà, al final de la urbanització de les Rotes, es troba la cala de l’Aigua Dolç o de les Arenetes, una caleta rocosa amagada entre cingles a la qual s’accedeix per unes escales des de la urbanització. El seguiment nudista, com a la resta de les platges de tradició de la comarca, s’hi ha tornat irregular i molt minoritari, especialment durant les setmanes centrals de l’estiu, tot i que esta cala ha presumit sempre d’una ferma cultura naturista. Practicar el naturisme ací és més còmode de bon matí o al tardet (al capvespre), i encara que la “cala”, com se l’anomena popularment, està arrecerada dels grans espais turístics de la zona, es tracta d’un indret cada vegada més freqüentat pels visitants que accedeixen al seu entorn natural, i per tant cada vegada més ocupat per tèxtils. Igualment, val la pena pegar una volta pels espais naturals de la cova Tallada, utilitzada antigament per a l’extracció de pedra tosca, i del cap de Sant Antoni, la continuació del massís del Montgó cap a la mar, declarat Parc Natural i de gran valor ecològic i paisatgístic. A més, val la pena visitar la Torre del Gerro, una de les torres de guaita més espectaculars de la zona. Tingueu en compte que aparcar a les Rotes és complicat i a l’estiu cal fer reserva per accedir a la cova, de manera que és recomanable planificar la visita amb temps i arribar-hi caminant des de la ciutat.

Cala de l’Aigua Dolç

XÀBIA: CALA DEL FRANCÉS, CALA SARDINERA, BADIA DEL PORTITXOL I CALA AMBOLO

A l’altra banda del cap de Sant Antoni trobem el municipi de Xàbia, que ofereix un seguit de cales i platges de gran diversitat. Platges familiars com l’Arenal, la més turística i l’única platja d’arena del terme municipal, o la platja de la Grava al barri mariner de Duanes de la Mar, són les més accessibles i urbanes. Per a trobar els entorns nudistes ens hem de traslladar al sud-est del municipi, on un xicotet sistema muntanyós coronat pel puig de la Llorença trenca el pla de Xàbia. A l’entorn del cap Prim és on es troben les cales més adients per a la pràctica del nudisme. Per una banda, mirant cap al nucli urbà, la cala del Francés i la cala Sardinera, amb el corredor rocós que les connecta i que és perfectament transitable a peu un dia de bona mar. Cap d’estes dues cales de còdols no figura oficialment com a nudista i tal condició és efectivament irregular, ja que en les setmanes centrals d’estiu es poden arribar a massificar. Tot i això, fins a mitjan juliol i a partir de setembre el seu clima és de convivència harmònica de tèxtils i nudistes. Es tracta en certa manera d’un ideal de platja no etiquetada en què es respecta la llibertat de vestimenta. El seu ambient és alternatiu i tranquil, especialment a la Sardinera, la més apartada de les dues. Esta última és perfectament, per la seua morfologia de badia menuda, la platja més arrecerada i amb les aigües més tranquil·les i netes de tot Xàbia. Hi ha tres maneres d’accedir a esta zona: pel Francés des de cala Blanca, que disposa d’aparcament, caminant sobre les roques; també pel Francés aparcant al camí de cala Blanca i entrant per una porta metàl·lica, sempre oberta, que pertany a la finca de la família Lambert, i baixant per les escales; i per la Sardinera des de la creu del Portitxol, seguint el sender senyalitzat.

Cala Sardinera

Des d’este mateix punt es pot accedir a la vessant oriental del cap Prim, on es troba la badia del Portitxol, l’altra gran zona nudista de Xàbia. Esta badia, dominada per l’illot homònim i que en dies clars permet vistes d’Eivissa, és un dels únics espais verges que queden a la costa del municipi. Un espai a protegir per la seua extensió de bosc de pins i per la seua variada flora. A més, els nudistes tenim un motiu addicional per a reivindicar-lo: es tracta de l’indret menys massificat i envaït de tota la costa de Xàbia, i per tant el que més convida a la pràctica del naturisme. Tot i que les seues cales tampoc no són oficialment nudistes, la virginitat de l’entorn i la seua poca afluència fan més que desitjable una bona nedada sense banyador. Els únics companys que solen estar-hi presents són alguns bussejadors i, en èpoques centrals d’estiu, alguns banyistes tèxtils que fugen de la massificació de la veïna Cala Barraca. Des de la mateixa, i fins a la punta del cap Prim, es pot gaudir d’un continu rocós fàcilment transitable i al llarg del qual hi ha nombrosos punts ideals per a banyar-se i descansar. Cal destacar també els Pallers, un sistema d’esculls fàcilment accessibles i envoltats d’unes aigües netes i tranquil·les.

L’accés és fàcil: des de la creu del Portitxol en direcció a la Cala Barraca i desviant-vos a l’esquerra per un antic sender fora de mapa, o des de la mateixa cala en direcció nord. És aconsellable anar preparat amb escarpins o algun tipus de calçat per a no ferir-se els peus, i cal tindre en compte que, encara que no ho sembli veient el mapa, una excursió completa a esta zona pot ocupar diverses hores, així que aneu ben preparats amb aigua i menjar. També és molt recomanable aprofitar per a visitar la punta del cap Prim, que brinda uns gratificants paisatges i un entorn natural de gran riquesa a només vint-i-cinc minuts caminant des de la creu.

Vista del cap Prim

Finalment, seguint en direcció sud pel mateix sistema de muntanyes i penya-segats, trobem l’última cala nudista de Xàbia, i l’única oficialment reconeguda com a tal: la Cala Ambolo. Una cala enclavada a la base d’un penya-segat entre extensos cantalars, i dominada per la bonica illa del Descobridor. Es tracta d’una platja molt aïllada però prop d’una zona altament urbanitzada, i per tant és accessible sense dificultat per unes escales. Tanmateix, a l’estiu és poc aconsellable realitzar el recorregut d’anada o de tornada en hores de ple sol ja que el pendent és pronunciat i pot resultar molt fatigós. La cala brinda un ambient salvatge i en certa manera indòmit, ja que mira cap a Xaloc, completament d’esquenes als nuclis principals de Xàbia. Per la mateixa condició geogràfica, l’estat de la mar acostuma a ser més salvatge. Cal tenir present que és una cala poc arrecerada, molt oberta a la mar i de relativa profunditat, en què és fàcil trobar un onatge més intens que les cales anteriors. En tot cas, és ben sabut a Xàbia i a Benitatxell que si la mar a les cales de llevant i xaloc està moguda, a la badia de Xàbia estarà més tranquil·la, i a la inversa, de manera que Ambolo pot servir bé de referència. Pel que fa al naturisme, cal destacar que malauradament es una platja pràcticament textilitzada, amb moltíssima afluència als estius i només un racó meridional encara naturista. Tanmateix, la poca tradició que hi queda és resilient, de manera que es tracta d’un espai a reivindicar.

Cala Ambolo

Cal assenyalar que la cala Ambolo es troba oficialment clausurada a causa del perill d’esllavissades. Amb este motiu l’ajuntament ha prohibit l’aparcament a no residents en el carrer que dona a la cala, cosa que hi dificulta l’accés. Tot i això, vos aconselle que aquesta situació no vos faça renunciar a una visita que val molt la pena. A més, esta zona de Xàbia ofereix una gran diversitat de miradors costaners que permeten descobrir uns paisatges de gran bellesa dominats per les antigues torres de guaita, gran patrimoni històric que compartim molts mediterranis.

POBLE NOU DE BENITATXELL: CALA DELS TESTOS I CALA DEL MORAIG

Seguint el mateix sistema de penya-segats cap al sud, ja en el municipi del Poble Nou de Benitatxell, hi ha dues cales de còdols extraordinàries: la cala dels Testos i la cala del Moraig. Situades l’una molt a prop de l’altra, es troben al final de l’imponent Barranc de l’Infern, els escarpats i accidentats cingles del qual fan justícia al seu nom i ofereixen un paisatge salvatge d’elevades muntanyes. Per accedir a la Cala dels Testos cal seguir un sender des de l’aparcament que hi ha al carrer que dona a la zona del Moraig, i baixar pel fons del barranc fins la xicoteta, aïllada i íntima cala que es forma a la seua desembocadura. Cal tindre en compte, això sí, que al final d’esta ruta és necessari descendir una paret vertical de diversos metres amb l’única assistència d’una cadena, de manera que només és aconsellable visitar este indret si la persona disposa d’una bona condició física i està acompanyada, ja que la falta de cobertura mòbil complicaria un rescat en cas d’accident.

Dit això, la cala ofereix l’ambient més tranquil i més agradable de la contrada, i és definitivament un bon premi a l’esforç fet per arribar-hi. La seua tradició nudista és irregular, sol ser poca gent la que hi practica el naturisme, i l’ambient en qualsevol moment donat està molt marcat per les persones que s’hi troben, ja que la cala només fa 30 metres de llarg. En tot cas, els possibles tèxtils que hi haja no poden suposar una majoria tan gran com a la veïna cala del Moraig, la platja més concorreguda de Benitatxell. Es tracta d’una cala morfològicament molt similar a la d’Ambolo, situada entre penya-segats, entre cantalars, molt oberta al mar i orientada a llevant. Tanmateix és una platja més fàcilment accessible amb cotxe, i disposa de més serveis, com socorrista o un xiringuito als estius. Com a conseqüència, també té una gran afluència i la seua activitat naturista es redueix a l’extrem septentrional de la platja. Com passa amb Ambolo, això suposa una reducció dràstica de la presència naturista que hi havia arribat a haver entre els anys 80 i els 2000. En comparació amb la gran quantitat de tèxtils, els nudistes solen ser ben pocs. Això sí, concentrats en una franja de tal manera que l’experiència resulta relativament còmoda. Com sempre, una platja tan profunda i oberta al mar sol tindre més corrents que altres més arrecerades, per tant no és tan recomanable per a famílies com la del Francès o la Sardinera. I també com en qualsevol platja de còdols, és recomanable portar escarpins per accedir a l’aigua, per a evitar ferir-se amb una roca o clavar-se una punxa d’eriçó.

Cala del Moraig

Per altra banda, l’atractiu geogràfic de la zona és molt digne de menció. A part de l’imponent Morro Falquí, visible des de la cala, es pot visitar la cova dels Arcs, on desemboca el riu Blanc, un riu subterrani que baixa des de la serra de Bèrnia i on alguns bussejadors han perdut la vida. També s’hi troba la falla, la marca del trencament del penya-segat que va formar la platja, que ofereix unes boniques vistes a les galeries subaquàtiques que custodia.

MORAIRA: CALA DEL CAP BLANC

Més cap al sud de la comarca arribem al poble de Moraira, dins del municipi de Teulada-Moraira, que presumeix de nombroses platges i cales, així com d’un nucli mariner de gran bellesa i d’un interessant patrimoni històric, novament conformat per una torre de guaita i una torre-castell, el castell de Moraira. A més a més, els accidents geogràfics com el Cap d’Or (on es troba la torre) i les tosqueres són dignes d’una accessible visita a peu. Tot i tractar-se d’un nucli secundari, de poca població, la seua extensió urbanística ocupa pràcticament tot el territori útil al seu voltant, formant un continu amb les urbanitzacions de les veïnes Benissa i Calp, on s’ha deixat poc territori lliure per a boscos i espais naturals. Les seues costes estan igualment envaïdes per cases pràcticament a vora mar i vies de comunicació. Però fins i tot al mig d’estes construccions hi ha lloc per a l’última platja nudista de la comarca: la cala del Cap Blanc.

Situada a recer d’un penya-segat, esta platja de còdols i roques és la més llarga de les platges oficialment nudistes, i la seua extensió li permet ostentar un sector nudista suficientment consolidat per a permetre gaudir còmodament d’un dia de platja sense banyador. Com és habitual, l’espai on s’agrupen els nudistes es troba allunyat de l’accés a la cala, que es realitza a través d’un camí des de la urbanització, ja que a les zones immediatament accessibles s’hi solen quedar les persones tèxtils. Igualment, per la complicada accessibilitat, l’afluència de la cala sol ser molt inferior a la de la resta de platges del municipi i l’entorn certament mereix una visita per a connectar amb la natura, el paisatge i la fauna marina, rica gràcies a la virginitat de l’indret.

Cala del Cap Blanc

Igualment interessant és realitzar una ruta per les diverses cales que poblen este entorn costaner, com les Platgetes, la cala Baladrar o la Fustera, totes elles de gran bellesa i fàcilment accessibles en cotxe. També existeix un sender ecològic que comunica este sistema de penya-segats i cales i fa molt atractiu el descobriment del seu entorn natural. La ruta entre Moraira i Calp fa uns 8’5 km. A més a més, a Calp es troba el Penyal d’Ifac, una imponent penya de 332 metres que domina el paisatge municipal i que constitueix una fita única en tot el País Valencià. El territori és considerat Parc Natural, de manera que es troba en un bon estat de conservació, sense intrusisme urbanístic al seu interior, i amb una gran riquesa d’espècies vegetals i animals. Més al sud, a la Serra de Bèrnia, i la seua extensió cap a la mar, la Serra de Toix, la comarca de la Marina Alta dona pas a la Marina Baixa, una part de la comarca històrica de la Marina que compta també amb una rica diversitat de platges i cales nudistes, però que descriurem en un altre article.

ÚLTIMS APUNTS

Fins ací el recorregut naturista per la costa de la Marina Alta. Abans d’acabar m’agradaria resumir breument la situació del nudisme a la comarca i oferir uns últims consells per a una visita a la zona. En primer lloc, aquells que desitgeu descobrir la comarca heu de tenir present que el transport públic és molt limitat. L’única línia de tren de què disposa comunica amb Alacant i és d’interior entre Dénia i Calp. Per arribar als pobles costaners cal utilitzar les línies de bus que recorren els principals nuclis, algunes de les quals permeten accedir a diverses urbanitzacions i fins i tot a algunes cales. Així i tot, molts espais naturals queden incomunicats per transport públic i per tant cal accedir-hi a peu, amb bicicleta o amb un vehicle privat. A més, en tractar-se d’espais apartats de les grans poblacions i amagats entre penya-segats, algunes vegades no no hi haurà cobertura mòbil i la longitud de les rutes a peu pot obligar a proveir-se d’aigua i menjar. Pel fet que totes les cales nudistes són de còdols, cantals i roques, també és recomanable anar sempre equipats amb escarpins per entrar a l’aigua i calçat resistent per a caminar sobre la roca, ja que les xancles habituals es fan malbé fàcilment sobre eixos terrenys. Existeixen sabates híbrides que permeten realitzar rutes per senders de muntanya i entrar a l’aigua amb elles posades, i són recomanables per a rutes de diversos dies.

Pel que fa al naturisme a la comarca, de forma general es pot dir que ha viscut un estat de recessió important en els últims anys, fruit d’un augment del número de turistes tèxtils i d’una molt limitada renovació generacional dels seus practicants. Moltes cales amb llarga tradició nudista s’han vist ocupades quasi en la seua totalitat per tèxtils, o s’han vist molt sectorialitzades. En canvi, molts espais aïllats, de baixa ocupació i sense consideració oficial de zones nudistes gaudeixen d’un ambient molt favorable a la seua pràctica. Fins i tot es podria dir que estan “ressuscitant” gràcies al nudisme, arrossegant a molts “pelegrins” que cerquen allunyar-se de la massificació. Per tant, és important reivindicar-los com a espais naturistes, ja que en els pròxims anys aniran obtenint més atenció per part dels promotors del turisme local.

LLISTA DE PLATGES I CALES NUDISTES DE LA MARINA ALTA

(les banderetes simbolitzen la dificultat d’accés)

  • Cala de l’Aigua Dolç, de les Arenetes o “la Cala”. Ocupació mitjana. Seguiment naturista mitjà i variable. 

  • Cala del Francés. Còdols. Ocupació elevada i molt variable segons estacions. Seguiment naturista mitjà i variable. 

  • Cala Sardinera. Còdols. Ocupació baixa. Seguiment naturista mitjà i variable. 

  • Badia del Portitxol. Roques i còdols. Ocupació molt baixa. Seguiment naturista elevat i regular. 

  • Cala Ambolo. Roques i còdols. Ocupació molt elevada. Seguiment naturista baix, en un sector. —Cala oficialment clausurada—.

  • Cala dels Testos. Còdols. Ocupació mitjana. Seguiment naturista mitjà i variable. 

  • Cala del Moraig. Còdols. Ocupació elevada. Seguiment naturista baix, en un sector. 

  • Cala del Cap Blanc. Còdols. Ocupació baixa. Seguiment naturista mitjà i variable. 

Marc Pedrós Estalrich

Algunes imatges d’aquesta pàgina han estat extretes de Google o Twitter, i hem assumit que són de domini públic. Si en trobes una de teva i no vols que aparegui a la nostra web, envia’ns un missatge i l’esborrarem.

1 de febrer de 2020

Les platges del delta del Llobregat

Pot semblar mentida, però just enmig de dues grans infraestructures com són el port de Barcelona i l’aeroport del Prat hi trobem un petit oasi de natura que viu impassible a l’atrafegada càrrega i descàrrega de contenidors de mercaderies arribats per mar i a l’incessant vaivé dels avions. Es tracta de l’espai natural protegit del delta del Llobregat; un espai que, si bé per les seves dimensions pot quedar eclipsat pel seu veí ebrenc, juga un paper molt important com a ecosistema, i especialment com a zona de pas per a les aus aquàtiques migratòries. Ben a tocar d’aquest indret podem trobar, a més, algunes platges on gaudir del naturisme.

EL DELTA DEL LLOBREGAT

Com a accident geogràfic, el delta del Llobregat abraça una extensió de 98 km2 entre el massís del Garraf i Montjuïc, ocupat en gran part pel parc agrari del Baix Llobregat, una extensa zona de conreus de llarga tradició agrícola, d’on provenen bona part dels productes de proximitat per a les poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Emperò, els espais naturals protegits, que conformen el nucli d’interès mediambiental del delta, es concentren al voltant d’un grapat d’aiguamolls i maresmes que discorren seguint la costa a partir del marge dret del riu en la seva desembocadura: quatre estanys principals (l’estany de Cal Tet, l’estany de la Ricarda, l’estany del Remolar i la maresma de les Filipines), acompanyats d’un seguit de basses i estanyols més menuts, tot combinant zones de canyissar, jonquera, salicornar, prat humit, pineda, dunes i platges.

Els aiguamolls del delta del Llobregat. Font: Surfing the Planet

Hi ha diversos itineraris que ens permeten gaudir d’aquests espais (algunes parts, per motius de conservació, estan obertes sols en uns horaris específics), així com de tota la biodiversitat que allotgen, especialment, com hem dit, de la referent a les aus: martinets blancs, fotges, teixidors, camallargs, polles d’aigua, bernats pescaires, flamencs, corbs marins, corriols camanegres, puputs, perdius de mar… Al llarg dels recorreguts hi ha algunes petites torres-mirador de fusta que permeten contemplar els diferents estanys i prats, així com diversos aguaits i punts d’observació d’aus on és habitual trobar-hi amants de l’ornitologia que, silents i pacients, gaudeixen de la rica avifauna que pobla l’indret. També hi podreu veure alguns “hotels per a insectes”, unes estructures construïdes amb elements naturals que ofereixen un refugi a diverses espècies d’insectes voladors, com ara les abelles o les vespes solitàries, que conformen una peça clau dins l’ecosistema.

L’acció de ésser humà en les darreres dècades  —més accentuada a inicis del segle XXI— ha alterat en gran mesura aquest entorn i ha provocat que la seva extensió es reduís, principalment a causa de les respectives ampliacions de les dues infraestructures que hem mencionat al principi, el port i l’aeroport, que es van produir de manera pràcticament simultània durant els anys 2000. A arrel d’això, la maresma del Pas de les Vaques, que antigament completava el mosaic, va desaparèixer completament; i per acabar-ho d’adobar, el desviament del riu per deixar lloc a l’ampliació del port va fer passar a la història un seguit de platges que enllaçaven l’antiga desembocadura amb els espais naturals. Aquestes platges eren clau en la dinàmica natural de transport de sorra pels corrents marins cap a les platges situades més al sud, de manera que la seva desaparició ha esdevingut un dels factors que més ha agreujat la problemàtica (de la qual parlarem al final de l’article) que afecta les platges del delta, incloent-hi les de tradició nudista.

SOBRE LES PLATGES

Els espais naturals del delta del Llobregat estan flanquejats per una renglera de platges que discorren entre el Prat i Viladecans, algunes de les quals són de tradició nudista.

Les primeres platges que trobem, just al sud de la desembocadura, a l’alçada de l’estany de Cal Tet, són la platja de Ca l’Arana i la del Semàfor. Ambdues platges són inaccessibles perquè queden dins una àrea restringida de l’espai natural; són indrets completament reservats a la fauna i flora autòctones, on les aus poden niar lluny de la presència humana o, en el cas de les espècies migratòries, descansar en la seva llarga travessia entre el continent africà i l’europeu. Aquestes platges queden separades de la resta per un tram de roques a l’alçada de l’estany de la Ricarda.

El mirador del Semàfor, que domina la platja homònima. Font: Barcelona Navigator

Una mica més avall trobem la platja de la Ricarda: la platja naturista del Prat. Val a dir que no és ni de lluny la platja més espectacular que pugueu visitar, en part pel fet que un mur d’espigó la contorneja i la isola de l’entorn natural que l’envolta. És una platja força petita, però tot i així compta amb una dutxa i amb una torre de socorrisme, incorporada recentment. Està ben senyalitzada, i la seva tradició nudista gaudeix de bona salut a dia d’avui. A més, es troba mitjanament apartada dels nuclis de població (la ciutat del Prat se situa un pèl més terra endins, després de l’aeroport), però arribar-hi no és complicat: una opció és agafar un autobús que durant l’estiu connecta el Prat amb les platges, tot rodejant les pistes d’aterratge i enlairament de l’aeroport. Per accedir-hi cal creuar un pont que, des de davant del centre municipal de vela, la separa de la resta de platges del Prat. Tot i que es troba dins l’àrea metropolitana de Barcelona, la Ricarda no és una platja gaire tumultuosa, per bé que després de cada temporal queda molt minvada (de vegades completament desapareguda), i anar-hi un cop ha tornat la calma pot suposar, pels menys matiners, trobar-se que amb prou feines hi ha lloc per jeure en el bocí de sorra que el mar abrivat no ha gosat empassar-se.

Entrada a la platja naturista del Prat. Imatge de Josep M. Ollé

Baixant una mica més, després de la llarga platja del Prat, que s’estén vora la pineda de Can Camins i l’estany de la Roberta, arribem a la següent platja de tradició nudista: la platja del Remolar, ja pertanyent al terme municipal de Viladecans. La platja del Remolar es troba a l’alçada de la maresma de les Filipines, i està delimitada al nord per l’estany del Remolar (que té una sortida al mar), i al sud per la riera de Sant Climent. Aquesta platja, en comparació amb la de la Ricarda, és una platja molt més llarga, ampla i bonica; es tracta de la platja més verge de la província de Barcelona (juntament amb l’adjacent platja de Cal Francès). Aquesta platja no és altra cosa que l’indret on l’espai natural del Remolar-Filipines topa amb el mar, tot creant una franja dunar amb vegetació pròpia d’aquest ecosistema. La platja no compta amb servei de socorrisme ni dutxes, tan sols amb algunes papereres. L’accés no és gaire senzill, donat que no hi arriba cap carretera, i això fa que sigui una platja gens massificada, a estones pràcticament deserta. La manera d’arribar-hi és amb l’autobús 46, que surt de la plaça d’Espanya de Barcelona, o l’L99, que surt de Castelldefels; en ambdós casos cal baixar a la parada de l’aparcament per a empleats de la terminal 1 de l’aeroport, des d’on cal continuar a peu carretera avall fins accedir a l’espai natural del Remolar-Filipines, i aleshores agafar el camí que va recorrent el braç de la Vidala fins la pineda del Remolar, punt on segueix baixant paral·lel a la riera de Sant Climent fins arribar a la platja. La passejada, d’uns 30 o 40 minuts des de la parada d’autobús, es fa molt agradable, i pel camí et toparàs amb un parell de torres-mirador i un encreuament de camins des d’on hom pot desviar-se a veure la maresma de les Filipines (amb alguns aguaits), tot passant per un prat d’orquídies i una estació biològica. Aquesta platja és, sens dubte, un lloc idoni per a gaudir del naturisme.

Platja del Remolar. Imatge d’Albert Lapuente

Si travessem la riera de Sant Climent i seguim baixant cap al sud, tot avançant per la platja de Cal Francès, o de les Filipines (també verge i de tradició nudista), arribarem al cap d’un quilòmetre i mig a l’accés de la platja de la Murtra, que compta amb un tram de tradició nudista, senyalitzat com a tal. Es tracta d’una platja força ampla, amb sorra fina i una passarel·la amb diferents accessos a la platja, dutxes i papereres. L’accés és senzill pel fet que compta amb parada d’autobús i aparcament. Aquesta platja també forma part del delta del Llobregat, però ja en un tram en el que les maresmes dels espais naturals han deixat pas a una pineda, que més enllà donarà pas a una successió de càmpings i urbanitzacions costaneres fins arribar a Castelldefels.

Platja de la Murtra. Imatge de MaJose Basi More

ON ÉS LA SORRA?

Si cerqueu una imatge de satèl·lit actual de la platja de la Ricarda (la primera de tradició nudista de què hem parlat) veureu que, a dia d’avui —desembre de 2019— la platja no existeix, i el mar repica directament contra les roques que la delimitaven. On ha anat a parar tota la sorra?

Els culpables són els temporals de principis de la tardor, que fan que el mar arrossegui la sorra i la faci desaparèixer. Cap al juny s’hi torna a abocar sorra per a fer ressorgir la platja altre cop, en un procés car i costós. Abans que es fes l’ampliació del port, s’havia establert un equilibri natural que feia que els corrents marins s’enduguessin la sorra de les platges annexes a l’antiga desembocadura i la distribuïssin al llarg de les platges situades més al sud, fins a les de Castelldefels, de manera que jugaven un paper de magatzem natural de sorra per a la resta de platges, un magatzem que s’anava abastint dels sediments transportats pel riu dècada rere dècada. Quan va desviar-se el Llobregat, però, l’equilibri natural va trencar-se fins a tal punt que l’única manera de mantenir la sorra de les platges del Prat, que són ara més vulnerables, és abocar-ne de nova quan comença l’estiu. La platja de la Ricarda, com dèiem, és el millor exemple d’aquesta problemàtica: quan va començar el nou segle tenia una llargada d’uns 700 metres i una amplada de més de 40 metres, mentre que el passat estiu, després de la reposició de sorra, amb prou feines arribava al centenar de metres de llargada i a la quinzena d’amplada.

El delta l’any 2001 (quan tot just començaven les obres d’ampliació del port) i en l’actualitat (amb les ampliacions). Font: Google Earth

Tot això ja es va preveure quan va estudiar-se l’ampliació del port, i per a solucionar-ho es va crear una platja tancada al públic i molt ampla al costat de la nova desembocadura, la platja de Ca l’Arana (que hem esmentat abans), a fi que suplís les platges desaparegudes en el seu paper com a magatzem natural de sorra. D’aquesta manera, es creu que al llarg dels anys s’acabarà establint un equilibri natural similar al que existia abans de les obres d’ampliació, però que impliqui abastir periòdicament de sorra la nova platja de Ca l’Arana.

Cal recordar que aquesta avinentesa no és, ni de bon tros, exclusiva de la zona del Llobregat: grans trams del litoral, com ara la costa del Maresme, depenen ara de la reposició anual de sorra per tal que les platges no s’esfumin. Durant el segle XX, aquestes costes van patir grans modificacions que van alterar la dinàmica natural d’alliberament de sediments per part dels rius i rieres, i la creació de barreres molt a tocar de la línia de costa (vies de tren, edificis o passeigs marítims) va trencar l’equilibri natural d’avenç i retrocés de les platges, impedint que la sorra s’hi pogués assentar i resistir els temporals com havia fet fins aleshores. La creació d’espigons no ha estat una solució definitiva al problema, i ara per ara aquestes platges requereixen d’un manteniment costós i constant. Situacions com aquesta ens mostren una vegada més que la natura sovint genera equilibris molt delicats, que han trigat molt de temps a establir-se però que poden ser alterats per l’acció de l’ésser humà de forma total i irreversible. A la vista d’això, doncs, hem de maldar per preservar-los i no sobreestimar la seva vulnerabilitat.

Vista de les grues del port de Barcelona des del mirador del Semàfor. Imatge de Joel Maniviesa García

Tanmateix, no tot són males notícies per a la colla de platges de tradició naturista del delta del Llobregat: en els darrers anys han augmentat les iniciatives de conservació de la biodiversitat dels espais naturals que les envolten, com la reinserció de la llúdriga, la repoblació de les colònies de flamencs, l’alliberació de tortugues de rierol per a contribuir a la conservació de l’espècie i l’ajut a la reproducció de diverses aus protegides o en perill crític d’extinció. Però encara queda molta feina per fer!

En definitiva, gaudir d’un dia de platja en el delta del Llobregat és, sens dubte, una molt bona experiència naturista. Si hi aneu, refresqueu-vos al mar en un bon dia de sol, relaxeu-vos a la sorra i no dubteu a aprofitar l’ocasió per passejar-vos per un entorn natural tan desconegut per a tanta gent, però alhora tan important per a tantes espècies.

Òscar Hernández Rodríguez

Imatge destacada de Centre Europeu Bcn.

9 d'octubre de 2019

Les platges del bosc de la Marquesa

El poc més de quilòmetre i mig de costa que discorre entre la punta de la Móra i la punta de la Creueta, a la comarca del Tarragonès, és ­—amb permís dels espais naturals del delta de l’Ebre— un dels darrers espais de natura verge que podem trobar en la línia de costa de Tarragona. Es tracta d’un tram boscós conegut com a Bosc de la Marquesa; un bosc frondós, principalment de pi blanc, delimitat al sud per uns penya-segats que donen pas al blau del Mediterrani. Enclavades entre els roquerars, descobrim a peus del bosc dues petites platges de llarga tradició nudista: Roca Plana i Waikiki. Es tracta, per tant, d’un indret idoni per a gaudir del naturisme, una petita perla de natura enmig de la costa Daurada.

El nom del bosc fa referència a una marquesa, propietària dels terrenys, que durant el boom urbanístic que patia el litoral tarragoní als anys seixanta va rebutjar una oferta de compra de la finca. Aquesta circumstància va permetre que encara avui en dia aquest racó es mantingui intacte i estigui catalogat com a espai natural protegit.

La platja de Roca Plana amb la torre de la Móra al fons.

La geografia d’aquest petit tram de costa confereix a totes dues cales una orientació perfectament encarada al sud. Això fa que, quan mirem l’horitzó des de la platja a primera hora del matí, rebem el sol per la nostra esquerra, entre els pins, mentre l’extrem est de les dues platges queda a l’ombra. Pel capvespre, emperò, el sol es pon per la nostra dreta, i l’ombra apareix a l’extrem oest. Aquesta característica impedeix que puguem gaudir de la sortida del sol per l’horitzó (i evidentment tampoc de la posta).

L’EMPREMTA HUMANA

A vista d’ocell, l’únic rastre de civilització humana que hi trobem son les restes d’un antic embarcador romà, esculpit a les roques de l’extrem oest de la platja de Roca Plana. Va ser descobert l’any 2017 i es creu que podria haver tingut un paper clau en la construcció de la ciutat de Tàrraco, com a moll de càrrega utilitzat per embarcar els pesats carreus que s’extreien de la pedrera del Mèdol (situada a tan sols un quilòmetre cap a l’interior) i transportar-los en vaixell fins la capital de la Hispània Citerior, en una breu travessia per mar. Si mai us trobeu gaudint de la platja de Roca Plana i us pica la curiositat, podeu enfilar pel roquissar de l’extrem oest de la platja i avançar una mica per treure el nas a les restes de l’embarcador: un moll de pedra de tall recte, amb un canal interior de 50 metres de llargada on atracaven les naus. El pas del temps ha fet que la sorra s’hi acumuli i el canal no mostri la fondària d’aleshores, i el moll és ara la llar d’algues, musclos i crancs; però, tot i així, fent un exercici d’imaginació, hom pot reviure com era la platja de Roca Plana fa 2000 anys, amb embarcacions carregades de les pedres amb què s’alçarien les muralles, el circ o l’amfiteatre de la Tàrraco romana.

La gran roca usada pels romans com a embarcador i el canal per on entraven els vaixells. Font: ACN

Deixant de banda la vista d’ocell i tocant ara de peus a terra, ens adonem que —malauradament— l’antic embarcador no és l’única resta d’origen humà en aquest paratge: els plàstics, les burilles i les restes d’acampades i fogueres il·legals tant al bosc com a la platja s’han incrementat en els darrers anys i han posat en perill l’ecosistema d’aquest indret, que ja de per si presenta un risc d’incendi molt elevat i hauríem de maldar per respectar-lo i preservar-lo. L’augment d’aquesta problemàtica està lligada, en part, al fet que el nombre de persones que visiten la zona s’ha incrementat força en els darrers anys.

Segons que diuen els freqüentadors més veterans d’aquestes platges, sembla que fa una colla d’anys l’indret no era especialment concorregut, i hi acudien naturistes en busca de pau i natura pel fet que era un lloc tranquil, on es podia gaudir del mar i l’ombra del pins, i on la pràctica del nudisme estava àmpliament estesa no només a ambdues platges, sinó també al propi bosc de la Marquesa. Tot i això, en la darrera dècada aquestes dues platges s’han popularitzat molt i ara són força més freqüentades que aleshores. Això ha provocat també que, sobretot a la Waikiki, la presència tèxtil sigui força significativa.

SOBRE LES PLATGES

Parlem ara de les platges en si. Tot i que tant el bosc de la Marquesa com el mar Mediterrani les abracen totes dues i les doten d’uns certs elements paisatgístics comuns, cadascuna d’elles presenta una personalitat pròpia, cosa que les fa a la vegada ben diferents l’una de l’altra.

La platja situada més a l’est és la platja de Roca Plana, també coneguda com a Calabecs. És la més propera a La Móra, i es troba pràcticament a nivell de bosc. És una platja no massa ampla, de sorra fina, amb roquerar a tots dos extrems. Les roques de la pròpia platja la subdivideixen en quatre seccions diferenciades: dues més grans als extrems i dues més menudes al mig, tal com si fos una successió de cales arrenglerades una a continuació de l’altra. A l’estiu, el so de les cigales, que conforma la banda sonora pròpia del bosc durant tot el dia, s’estén de bon matí des dels pins fins la platja, on es mescla amb el so de les onades que trenquen sobre la sorra. Aquesta mescla de sons de mar i muntanya confereix una certa màgia a aquesta platja; és una música que ens regala la natura, perquè l’escoltem estirats a la sorra mentre gaudim del sol, la brisa i la olor del mar, que acaben de completar l’agradable experiència sensorial.

Joves del CCN a la platja de Roca Plana

L’altra platja és cala Fonda, sovint més coneguda pel nom de Waikiki (en referència a les famoses platges de Waikiki, al Hawaii), tot i que algú la coneix també com a platja de l’Arboçar. Aquesta platja és diferent a l’anterior: tal com indica el seu nom es troba enfonsada respecte del bosc, arrecerada dins una gran mossegada en els penya-segats que sostenen els arbres. És per això que l’accés és més complicat que el de Roca Plana: cal descendir per un costerut corriol que salva el desnivell entre el bosc i la platja. Encarada a les aigües del Mediterrani, rodejada de penya-segats i coronada per pins, aquesta platja permet fer volar la imaginació i fer-te sentir en l’escenari d’una història de pirates, d’aquells que tant van rondar per les nostres costes en el passat.

Cala Fonda o Waikiki

Totes dues platges tenen un fons marí sorrenc i de poca profunditat que, juntament amb els roquissars, completa un ric mosaic marí que acull una bona representació d’espècies de peixos, crustacis i algues. Les dues platges són els espais de confluència entre aquest ecosistema marí i el conformat pel Bosc de la Marquesa, amb pins, savines, matolls, margallons, fenoll marí, insectes, aus… Tota aquesta natura verge ens convida a la pràctica del naturisme, ens ofereix un entorn perfecte per gaudir de la nuesa i, com no podia ser d’una altra manera, ens reclama que en tinguem cura, que l’estimem i la tractem amb respecte, i que l’únic rastre que hi deixem siguin les petjades dels peus descalços sobre la sorra.

Òscar Hernández Rodríguez

7 de juliol de 2019

Rècord nudista de Catalunya

Despullar-se per batre un rècord nudista: que potser hi havia una excusa millor per quedar tots plegats, nosaltres que fins aleshores només ens coneixíem a través dels grups de WhatsApp i de la resta de xarxes socials? Fer una trobada a la platja no exigia un gran esforç, i menys ara que, per fi, començava a fer calor. Per això, i pel fet que el CCN volia organitzar un rècord nudista per celebrar el dia internacional del naturisme, no ens va costar gens adherir-nos a la resta del club i aprofitar l’esdeveniment del dia 7 per fer una quedada conjunta.

Com érem tan pocs i estàvem tan dispersos per tot el territori, vam decidir reunir-nos a la Musclera, una excel·lent platja a mig camí entre Girona i Barcelona, dins el municipi de Caldes d’Estrac (Maresme), que alguns —sobretot els forans— encara desconeixíem i mai no havíem tingut l’oportunitat de gaudir. Donades les nostres limitades possibilitats de transport, vam decidir fixar l’estació de Caldes com punt de trobada, perquè tothom que no tingués cotxe pogués arribar-hi en tren. Alguns veníem de Banyoles, altres de Barcelona, altres de Vilanova… però semblava que la distància no representava cap impediment per trobar-nos!

A l’estació de Caldes, el nostre punt de trobada

Amb un sol radiant donant-nos la benvinguda, vam mirar de situar-nos en un espai pròxim als coordinadors del rècord per no perdre’ns cap dels avisos i convocatòries que poguessin fer. Ben aviat es van adonar del nostre interès a prendre part en l’esdeveniment, i van acabar per oferir-nos xampany preparat per a l’ocasió i alguns plats deliciosos que ells mateixos havien portat de casa.

No van trigar gaire estona a avisar-nos que havia arribat l’hora de participar activament en el rècord: havíem de col·locar-nos tots  al llarg de la riba formant una cadena humana, agafats de la mà, mentre miràvem l’horitzó i esperàvem que els càmeres fessin la seva feina. Una fotografia per aquí, una grabació per allà… Les rialles, els comentaris i les bromes eren inevitables. I és que, sobre què es pot parlar mentre esperes d’esquena que t’enfoquin amb una càmera, perquè el teu cos nu acabi retratat per a la posteritat?

Imatge de la cadena humana a la platja de la Musclera, extreta de l’article sobre el rècord a la web del CCN.

Quan vam tornar sota l’ombra dels nostres para-sols, vam tenir l’oportunitat que alguns joves —i altres no tan joves— s’incorporessin al grup per conèixer-nos i poder xerrar dels nostres interessos i inquietuds entorn del naturisme. Els jocs de taula, les històries i les interessantíssimes converses que vam compartir van fer que el temps volés, a mesura que fèiem viatges cap a l’aigua quan ens acaloràvem i passàvem la tarda entre capbussades i migdiades a l’ombra.

Un últim bany abans de tornar cap a casa!

En un ambient tan reconfortant i relaxant com aquell, a tots ens va costar molt haver de marxar, i encara que vam fer mans i mànigues per quedar-nos el màxim de temps possible, la tornada a la rutina i les obligacions ens cridaven. El món real, en definitiva! Tot i això, ens en vam anar ben contents perquè sabíem que l’estiu tot just acabava de començar, i de ben segur que tornaríem a compartir més experiències junts en un futur molt proper. Ens veiem aviat!

Cristian Ruiz Martínez

ADRECES D’INTERÈS
TRADUCTOR (AUTOMÀTIC)
ca Catalan
ar Arabicca Catalanzh-CN Chinese (Simplified)nl Dutchen Englishfr Frenchde Germanit Italianpt Portugueseru Russianes Spanish
CONTACTA AMB NOSALTRES
Correu: joves@naturisme.cat
Instagram: @jovesnaturistes
CONTACTA AMB EL CCN
Correu: ccn@naturisme.cat
Telèfon: 669 289 271
Adreça: C/ Pere Vergés, 1, planta 11 despatx 10
Facebook: @ClubCatalaDeNaturisme
Twitter: @CCNaturisme
Instagram: @club.catala.naturisme
ARTICLES RECENTS
Copyright Joves Naturistes 2020. Reservats tots els drets.
Privacy Settings
We use cookies to enhance your experience while using our website. If you are using our Services via a browser you can restrict, block or remove cookies through your web browser settings. We also use content and scripts from third parties that may use tracking technologies. You can selectively provide your consent below to allow such third party embeds. For complete information about the cookies we use, data we collect and how we process them, please check our Privacy Policy
Youtube
Consent to display content from Youtube
Vimeo
Consent to display content from Vimeo
Google Maps
Consent to display content from Google
Save
We use cookies to enhance your experience while using our website. To learn more about the cookies we use and the data we collect, please check our Privacy Settings.
I Accept