Nota: El que llegiràs tot seguit és un article d’opinió que ha estat confegit a partir d’un debat que va tenir lloc al nostre grup de WhatsApp de Joves Naturistes que són també socis/es del CCN. Tu també pots fer-nos arribar la teva opinió sobre algun aspecte del naturisme a joves@naturisme.cat.

Hi ha un aspecte del naturisme que personalment em costa d’entendre. Pel que sé, el naturisme defensa que no hi ha motiu per tapar el cos ni cap de les seves parts; que és pur i natural tot ell, que és bo mostrar-lo i acceptar-lo tal com és i que caldria normalitzar la nuesa a ulls de la societat. Això em sembla genial i ho aplaudeixo. Però he vist també un enorme rebuig cap a la sexualitat, que en part comprenc: el naturisme vol precisament mostrar que la nuesa no és intrínsecament sexual i marca distàncies clares i contundents amb certes pràctiques com ara l’exhibicionisme. 

El que passa és que, al meu entendre, com a conseqüència d’això hi ha una mala jugada cap a la sexualitat. I és que aquesta també pot ser percebuda com a quelcom pur, natural, bonic i pròpiament humà; potser no hauria, per tant, de relegar-se a l’àmbit íntim, com ho estan tant la nuesa com la sexualitat en la nostra societat. Jo crec que els mateixos que han inculcat que el cos s’ha de tapar són també els que volen passar un vel per damunt de la sexualitat, empetitir-la i impregnar-la de culpa i vergonya. Per què reivindiquem poder anar nus a la platja i no poder fer-hi l’amor? Realment hi ha tanta diferència? Ambdues són visions positives de la persona, del cos humà, del que és natural. Òbviament hi ha actituds i actituds, però això també passa amb la nuesa. Per què hem de tapar que sentim desig, que ens unim, que copulem, que som ésser sexuals?

Jo entenc el rebuig que el naturisme mostra devers «l’obscè» i el distanciament de tot allò sexual. Però tot sovint penso que potser això, en realitat, contribueix a enfortir la vergonya, la culpabilitat, l’ombra, la invisibilitat que pateix la sexualitat conscient i sense vergonya en la nostra societat, i em sap greu que en sigui parcialment responsable un moviment que lluita per treure d’aquesta zona la nuesa. Potser hi hauria altres maneres de gestionar aquesta no-obscenització que busca el naturisme per defensar la nuesa sense ocultar la sexualitat.

No hi ha dubte que és quelcom molt complex en la societat, perquè si ens eduquen perquè tapem el cos i amb prou feines tenim educació en afectivitat, erotisme, sexualitat,… aleshores el respecte, l’educació i la capacitat de gestió sobre això són molt difícils d’assolir. Però és precisament per això que crec que existeix «l’obscè»; per la neurosis d’una societat que cobreix els seus anhels amb la culpa, la vergonya i la repressió.

Aquest ha estat un tema en què he indagat força i he pogut trobar petites comunitats, “tribus” en què la sexualitat és viscuda com un element social més, amb total normalitat, salut, consciència i respecte, amb lluminositat, i és genial perquè és la naturalització i purificació d’un element humà carregat de tabús, vergonyes, culpes, ombres i neurosis, que és justament el que el naturisme vol aconseguir amb la nuesa.

Adrià

Crèdit d’imatges: @animesnud / Towleroad