És ben sabut que l’Àsia no és el continent més receptiu per al nudisme, i que la seva pràctica és estrictament il·legal a països com l’Índia i Malàisia, en què hi ha una bona quantitat de persones que es consideren nudistes però que no poden fer-ho fora de casa a risc de ser multats o directament empresonats. Per això, pot sorprendre que algú que va de vacances a Tailàndia et digui que «aprofitarà per visitar un resort nudista», però no resulta tan xocant quan descobreixes que Tailàndia és, a dia d’avui, un dels països més visitats del món i el capdavanter del turisme naturista dins el continent asiàtic, sobretot gràcies a una mena de «buit legal» que ha permès que alguns empresaris (la majoria estrangers) hi construeixin resorts i que la Naturist Association Thailand, l’associació nacional, s’hagi tornat més i més popular amb el temps, fins al punt que ha estat reconeguda per la FNI i ja acull milers de socis oficials.

Tot i que el nudisme a Tailàndia encara és il·lícit en llocs públics, avui dia hi ha establiments privats que el permeten a gairebé cada ciutat important del país (Bangkok, Chiang Mai, Phuket, Pattaya,…); és per això que nosaltres dos, aprofitant que hi anàvem al setembre, vam acordar amb les nostres companyes de viatge que faríem una breu escapada de parella per visitar un d’aquests llocs, a fi d’experimentar de primera mà com és viscut el naturisme allà, en un país que tot just li acaba d’obrir les portes, tan lluny de casa. D’entre totes les opcions possibles, vam decidir allotjar-nos a l’Oriental Village pel fet que s’ajustava bé a l’itinerari del viatge i n’havíem llegit una molt bona ressenya a la pàgina de Naked Wanderings. De seguida sabreu com ens va anar!

L’Oriental Village és un resort nudista dirigit per Paulo, un empresari francès molt amable, i té la particularitat que se situa força lluny de qualsevol nucli urbà important, en un petit poble anomenat Ban Mae Len. Això fa que sigui una mica més complicat arribar-hi, però li confereix una màgia i una genuïnitat que els altres no tenen pel fet d’estar ubicat enmig de la natura. A més, és un dels poquíssims complexos nudistes que no es troben envoltats per cap mena de mur o tanca, cosa que t’ajuda a sentir-te en harmonia amb el teu entorn i perfectament ubicat en la Tailàndia rural.

ATENCIÓ: Des del maig del 2020, aquest resort ha deixat de ser nudista. A dia d’avui encara es pot gaudir del mateix ambient en altres establiments de Tailàndia, com l’Oriental Beach Village situat prop de Phuket (https://orientalbeachvillage-phuket.com/).

Com arribar-hi?

És cert que el lloc es troba isolat, però cal dir que tampoc és massa difícil visitar-lo. Ban Mae Len se situa a uns 25 quilòmetres del centre de Chiang Mai, una de les ciutats més importants de Tailàndia, amb un aeroport, una estació de tren i una terminal de bus que la mantenen connectada amb pràcticament tots els grans nuclis urbans del país, inclosa la capital. Un cop arribats a Chiang Mai, teniu l’opció de demanar, quan feu la reserva de l’allotjament, que el propi personal del resort us vingui a buscar i us retorni a la ciutat (poden recollir-vos on us vagi millor si els aviseu per correu del lloc, la data i l’hora). Aquest servei costa una mica més que el taxi habitual (1400 bahts anar i tornar, uns 40 euros), però és força més còmode pel fet que ja es té reservat d’antuvi.

On dormir?

A l’Oriental Village hi ha tres tipus de bungalous disponibles: el Budget, l’Estandard i el Superior. Nosaltres vam triar l’Estandard, i el vam reservar per un preu «raonable» si el comparem amb el que valdria un allotjament així a Catalunya (2500 bahts la nit, uns 75 euros), cosa que demostra que aquest tipus d’instal·lacions estan, com és natural, més orientades als turistes que no pas als locals. Tant el cost del bungalou com el del transport i el menjar es paga al resort, just abans de sortir.

De seguida que vam arribar, cap al tard, Paulo i la resta de treballadors ens van rebre amb una càlida benvinguda i ens van convidar a un suc de fruites tropicals. Les vistes des de la terrassa del restaurant eren precioses, especialment perquè, com he dit, no hi havia cap mur que ens privés de veure la bellesa dels camps i les llunyanes muntanyes cobertes de selva. En haver parlat una estona, ens van acompanyar al bungalou i ens el van ensenyar tot: un llit de matrimoni, televisió de pantalla plana, dutxa d’interior i d’exterior, aire condicionat, caixa forta, kits per fer te i cafè, un porxo per llegir despullat sota l’ombra, i una nevera plena de refrescs que, a més, el personal del resort ompliria cada dia amb dues ampolles d’aigua freda. Gens malament!

Què s’hi pot fer?

El complex en si mateix és petitó, però no manca de les instal·lacions necessàries per fer gaudir els visitants d’uns bons dies de relax. La més cridanera de totes és la piscina, amb l’aigua sempre tèbia, unes vistes magnífiques de la campanya tailandesa i la mida justa per bracejar pel vostre compte mentre socialitzeu amb la gent. I si us canseu de remullar-vos, sempre hi ha l’opció de passejar pels jardins, que acaben on comencen els infinits camps d’arròs, i tombar-vos en una de les moltes estructures fetes per descansar i meditar. Arreu del complex hi ha també zones per practicar esports, com el bàdminton, els dards, el tennis taula i la petanca, i fins i tot una zona de fitness. Per últim, hi ha disponible un servei de massatges intergals que us anirà de luxe després d’exercitar el cos, i un petit restaurant on se serveixen plats tant asiàtics com occidentals acompanyats d’exquisides fruites, amb algunes opcions veganes. L’esmorzar es troba inclòs al preu de l’allotjament.

Fora de la propietat no hi ha massa coses a fer; el poble veí és petit i, a banda dels temples locals i d’un parell de restaurants, no té res que el faci destacar. És per això que la majoria de visitants, pel que hem vist i parlat, decideixen quedar-se dins el resort durant tota l’estada. Tanmateix, si sou dels que no podeu parar mai quiets, teniu l’opció de llogar una bicicleta per explorar els voltants, o pagar un taxi perquè us porti a les cascades de Mae Kampong o als banys termals de San Khamphaeng. No oblideu, però, que a la propera ciutat de Chiang Mai sí que hi ha moltes coses interessants per veure i fer, encara que us recomanem que, si teniu pensat visitar refugis d’animals exòtics, vigileu de triar-ne un que prioritzi el seu benestar i no els usi com a mera atracció pels turistes.

Qui t’hi trobaràs?

Quan nosaltres vam visitar l’Oriental Village no hi havia molta gent perquè ja havia passat la temporada alta, però tot i així vam poder parlar amb una parella mig estatunidenca mig sud-africana, amants del ioga, i amb una altra de tailandesa que preferia passar l’estona descansant sota el porxo del seu bungalou. Pel que fa al personal del resort, tot primer vam conèixer la Nui, una noia molt eixerida que ens va recollir en cotxe a Chiang Mai i es va encarregar de registrar-nos, mostrar-nos l’allotjament i servir-nos el menjar; després en Paulo, el propietari francès, i finalment la massatgista, que ens va fer una de les millors sessions que hem rebut mai. Tots plegats van aconseguir que la nostra estada fos inoblidable!

Valoració final

No podem dir res més que coses bones del nostre petit tast de naturisme tailandès, i recomanem a tothom que tingui pensat visitar el país d’aturar-se uns dies en un d’aquests resorts per desconnectar i descansar. L’Oriental Village era tot el que esperàvem, i ens va encantar, principalment, el fet que estigués envoltat de natura, enmig dels meravellosos paisatges de Tailàndia. No obstant, cal tenir en compte que és un lloc més aviat per relaxar-se i deixar passar l’estona, sense festes ni vida nocturna, on governen el silenci i la serenor. De ben segur que això serà una contrarietat per a moltes persones, però per nosaltres, després de la frenesia del viatge, va ser un autèntic regal del cel. 

Ivan Vera Martínez

Algunes imatges d’aquesta pàgina han estat extretes de Google o Twitter, i hem assumit que són de domini públic. Si en trobes una de teva i no vols que aparegui aquí, avisa’ns i l’esborrarem.