Despullar-se per batre un rècord nudista: que potser hi havia una excusa millor per quedar tots plegats, nosaltres que fins aleshores només ens coneixíem a través dels grups de WhatsApp i de la resta de xarxes socials? Fer una trobada a la platja no exigia un gran esforç, i menys aleshores que, per fi, començava a fer calor. Per això, i pel fet que el CCN volia organitzar un rècord nudista per celebrar el dia internacional del naturisme, no ens va costar gens adherir-nos a la resta del club i aprofitar l’esdeveniment del dia 7 per fer una quedada conjunta.
Com érem tan pocs i estàvem tan dispersos per tot el territori, vam decidir reunir-nos a la Musclera, una excel·lent platja a mig camí entre Girona i Barcelona, dins el municipi d’Arenys de Mar (Maresme), que alguns —sobretot els forans— encara desconeixíem i mai no havíem tingut l’oportunitat de gaudir. Donades les nostres limitades possibilitats de transport, vam decidir fixar l’estació de Caldes d’Estrac com punt de trobada, perquè tothom que no tingués cotxe pogués arribar-hi en tren. Alguns veníem de Banyoles, altres de Barcelona, altres de Vilanova… però semblava que la distància no representava cap impediment per trobar-nos!
A l’estació de Caldes, el nostre punt de trobada
Amb un sol radiant donant-nos la benvinguda a la platja, vam mirar de situar-nos en un espai pròxim als coordinadors del rècord per no perdre’ns cap dels avisos i convocatòries que poguessin fer. Ben aviat es van adonar del nostre interès a prendre part en l’esdeveniment, i van acabar per oferir-nos xampany preparat per a l’ocasió i alguns plats deliciosos que havien portat de casa.
No van trigar gaire estona a avisar-nos que havia arribat l’hora de participar activament en el rècord: havíem de col·locar-nos tots al llarg de la riba formant una cadena humana, agafats de la mà, mentre miràvem l’horitzó i esperàvem que els càmeres fessin la seva feina. Una fotografia per aquí, una grabació per allà… les rialles, els comentaris i les bromes eren inevitables. I ben mirat, sobre què es pot parlar mentre esperes d’esquena que t’enfoquin amb una càmera, perquè el teu cos nu acabi retratat per a la posteritat?
Imatge de la cadena humana a la platja de la Musclera
Quan vam tornar sota els para-sols, alguns joves —i altres no tan joves— es van incorporar al nostre grupet per conèixer-nos i posar en comú els seus interessos i les seves inquietuds entorn del naturisme. Els jocs de cartes, les històries i les interessantíssimes converses que vam compartir van fer que el temps volés, a mesura que fèiem viatges cap a l’aigua quan ens acaloràvem i passàvem la tarda entre capbussades i migdiades a l’ombra.
Un últim bany abans de tornar cap a casa!
En un ambient tan reconfortant i relaxant com aquell, a tots ens va costar molt haver de marxar, i encara que vam fer mans i mànigues per quedar-nos el màxim de temps possible, la rutina i les obligacions ens reclamaven. El món real, en definitiva! Tot i això, ens en vam anar ben contents perquè sabíem que l’estiu tot just acabava de començar, i de ben segur que tornaríem a compartir més experiències com aquella en un futur molt proper. Ens veiem aviat!
Cristian Ruiz Martínez
Per informació addicional sobre el rècord nudista, podeu consultar el corresponent article a la web del CCN.
