Nota: Aquest article ha estat confegit a partir de diverses fonts que es troben enllaçades al llarg del text. Fes clic als números entre claudàtors per consultar-les!

Des del Club Català de Naturisme (CCN) i des del grup de Joves Naturistes s’organitzen, de tant en tant, quedades per a netejar espais naturals, generalment de tradició nudista, amb l’objectiu de mantenir la bona salut dels ecosistemes i de conscienciar-nos envers la quantitat de residus que es llencen incontroladament a platges, rius i boscos.

Aquestes activitats ofereixen, a través de la pràctica de la nuesa social, una bona oportunitat per a sensibilitzar-nos, reflexionar i participar plenament en la branca ecologista del naturisme.

No hi ha dubte que els residus d’origen humà a la natura són un problema greu, sobretot pels perjudicis que causen als ecosistemes. La humanitat ha aconseguit desenvolupar materials que han resultat molt útils, com ara els plàstics, però la seva llarga durabilitat també pot jugar en contra nostre.

Si, per posar un exemple, una bossa de patates s’extravia a la natura, la seva incapacitat de biodegradar-se farà que amb el pas del temps acabi al mar, on es desgastarà i s’esmicolarà en trossets petits. Aquests bocins menuts de plàstic (de menys de 5 mm, però que poden arribar a ser microscòpics) s’anomenen microplàstics secundaris i són molt perillosos perquè, juntament amb els altres milions de tones de microplàstics que es calcula que hi ha als oceans del planeta, [1] comprometen la salut de molts ecosistemes quan són absorbits per les cadenes alimentàries dels animals marins. Encara se’n desconeix l’impacte real i el dany que poden causar, però diversos estudis han demostrat que, per exemple, els microplàstics ja es troben al nostre sistema digestiu i fins i tot al torrent sanguini; [2][3][4] i també que, en el mar, els plàstics i microplàstics actuen com a vectors de dispersió, capaços de transportar colònies de microorganismes al llarg de milers de quilòmetres fins a penetrar en altres ecosistemes marins que es poden veure alterats per no estar adaptats a la presència d’aquestes espècies. [5][6]

El que sabem del cert és que la tasca de netejar tots els mars de residus i de microplàstics presenta una dificultat tècnica immensa, i resulta quasi impensable amb la tecnologia actual. Per tant, de moment és preferible evitar que la bossa de patates acabi a la natura abans d’haver de bregar, un cop desfeta, amb l’escampadissa de fragments microscòpics.

A banda de la problemàtica dels microplàstics als oceans, n’hi ha moltes altres d’originades per la presència de residus a la natura: la mort d’aus, peixos i cetacis per ingesta de deixalles, les tortugues marines que confonen les bosses de plàstic amb meduses [7], el risc d’incendis produïts per ampolles de vidre al bosc —que actuen com una lupa que concentra els raigs del sol a l’estiu—, les deixalles que s’acumulen al fons marí i creen autèntics abocadors sota el mar que impedeixen el desenvolupament de comunitats sobre el substrat natural… [8]

Veient aquest munt de problemes, és inevitable que ens preguntem: ¿realment una activitat de neteja com les que organitzem pot tenir algun efecte tangible? És evident que aquestes convocatòries no fan l’efecte d’una vareta màgica que ho soluciona tot de forma instantània, en part perquè la problemàtica no té una causa única, sinó moltes, i la majoria no depenen tan sols d’accions individuals. Per impedir que aquest problema continuï agreujant-se es pot actuar en molts sentits: reduint dràsticament els plàstics d’un sol ús tant per part dels consumidors com dels fabricants, exigint sistemes i protocols de reciclatge més eficients —ja que només el 10% del plàstic mundial s’arriba a reciclar, i d’aquest 10% només una cinquena part es recicla correctament [9]—, o demanant una major col·laboració i implicació internacionals amb la promoció de noves legislacions que garanteixin una gestió responsable dels residus per part de les empreses.

Les nostres activitats de neteja, com el Dia de neteja de platges nudistes, tenen un triple objectiu. En primer lloc, involucrar i acostar els naturistes al problema dels residus per tal que esdevinguem conscients d’aquesta realitat. En segon lloc, contribuir a la bona salut dels ecosistemes a través de la retirada directa de residus d’allà on no haurien de ser-hi, reduint així el nostre impacte; una pràctica que pren especial importància si tenim en compte que molts espais de tradició nudista no compten amb servei de neteja (per exemple les platges més verges), i els residus que s’hi acumulen hi romanen fins que algú els recull o bé fins que se’ls emporta el mar. Per últim, aquestes accions coordinades ajuden a mantenir un registre dels residus que se solen trobar en els entorns naturals i permeten identificar per quines vies hi han arribat. Això és útil per detectar quines problemàtiques afecten un espai determinat.

Per posar un exemple d’aquest darrer punt, podem parlar del cas de la platja de la Roca Plana, a la Costa Daurada, que alguns membres de Joves Naturistes vam ajudar a netejar el passat Dia de neteja de platges nudistes, al setembre del 2020. Vam poder-hi identificar diverses problemàtiques.

En primer lloc, una relacionada amb la incivilitat: a banda de les habituals burilles que trobem a tantes platges (les quals alliberen elements contaminants durant el seu procés de descomposició), vam detectar també que, pels voltants de la platja, tant en el tros de bosc adjacent com en els roquerars dels cantons, hi havia nombroses deixalles resultants de trobades d’amics, acampades, berenars, etc.; eren deixalles que generalment no es veien a simple vista, sinó que estaven mig ocultes: llaunes, ampolles d’aigua, bosses de patates o ampolles de vidre amagades en les escletxes de les roques o dins els matolls, que havien estat utilitzats com a papereres.

Una altra categoria de residus eren aquells que havia arrossegat el mar. És habitual que en els temporals de la tardor i l’hivern el mar es mengi bona part de la platja de la Roca Plana i hi dipositi residus, [10] que queden acumulats en la zona posterior; aquests inclouen principalment elements de plàstic molt diversos: envasos, trossos de Porexpan, fragments de xarxes… També vam trobar escombraries relacionades amb la pesca amb canya des dels roquerars: nombrosos fragments de fil de pescar i algun ham rovellat.

Finalment, cal esmentar també un dels problemes més preocupants, el dels pèl·lets, que són petites esferes de plàstic (en concret de polipropilè) d’uns cinc mil·límetres vastament utilitzades en la indústria com a matèria primera per a la fabricació d’objectes molt diversos. Els pèl·lets arriben al mar a través de fuites o vessaments, un problema recurrent que porta afectant el litoral tarragoní des dels anys 60 —quan van establir-s’hi les indústries petroquímiques—, i a moltes platges se’n poden veure en grans quantitats (fins a desenes de milions en un sola platja!). [11][12] És un problema greu perquè moltes espècies de peixos confonen aquestes boletes de plàstic amb aliment, i en ser microplàstics, són especialment difícils de netejar.

En definitiva, val a dir que en aquestes activitats de neteja no només netegem, sinó que també acabem aprenent un munt de coses sobre el problema dels residus al medi ambient que ens ajuden a esdevenir-ne conscients.

Les activitats de neteja d’espais solen programar-se al llarg de l’any, de manera que és recomanable estar pendent de la secció on es publiquen les activitats en les pàgines web del CCN i de Joves Naturistes. Tanmateix, atès que són activitats a l’aire lliure, el més habitual és que tinguin lloc en els mesos de bon temps, més apropiats per al nudisme d’exterior.

L’esdeveniment més destacat d’aquest tipus és el Dia de neteja de les platges nudistes, que des de fa uns anys el Club Català de Naturisme porta organitzant cada mes de setembre. Aquesta jornada, que s’emmarca en la campanya Let’s clean up Europe, té lloc a moltes platges de tradició nudista de forma simultània (que es poden consultar en un llistat que es publica prèviament), cadascuna de les quals té assignada una persona voluntària que s’encarrega de coordinar els participants. Com passa amb altres activitats deslocalitzades que organitza el CCN, com ara el Dia del naturisme, des del grup de Joves Naturistes és habitual que triem una de les platges per anar-hi plegats i encoratjar així altres joves perquè hi participin i, en cas que encara no ho hagin fet, estableixin un primer contacte amb el grup.

Val a dir que fins ara la major part de les activitats de neteja s’han organitzat a platges, però és possible que en un futur se’n programi alguna en altres entorns, com ara boscos o rius. En tot cas recorda que, si tens alguna proposta per a una activitat d’aquest tipus (o de qualsevol altre), estem encantats d’escoltar-la!

Quan es participa en una activitat de neteja d’entorns naturals cal tenir en compte algunes coses per tal de garantir que serà un èxit i que no hi haurà cap imprevist. Aquí en fem cinc cèntims!

1. Encara que es tracti d’una activitat nudista, cal protegir-se bé les mans amb guants gruixuts (uns guants d’un sol ús no prevenen talls).
2. En cas d’avançar per un roquerar o un espigó, caminar amb molta prudència i amb un calçat adequat per a evitar relliscades
3. És important portar suficients bosses d’escombraries, i evitar omplir-les massa perquè no és estrany que es trenquin, sobretot si porten residus molt pesants o objectes tallants.
4. Durant l’activitat, s’ha de recollir tot allò que no formi part de la natura i evitar endinsar-se en àrees protegides, com ara les zones de dunes que hi ha en moltes platges, que poden ser espais de nidificació d’aus. En terrenys irregulars és important no allunyar-se del grup i procurar no quedar fora del camp visual dels altres.
5. Cal fixar-se bé en què s’està recollint i d’entrada evitar tocar deixalles perilloses, com ara xeringues o productes químics.
6. Un cop hagi quedat tota la zona lliure de residus, es fan fotografies de tot allò que s’ha recollit perquè en quedi constància; després es classifiquen les deixalles que es puguin reciclar, i per acabar es llencen als contenidors corresponents.
7. Finalment, havent rematat la tasca, sovint recuperem forces fent un aperitiu conjunt i gaudint del sol i del mar en una platja una mica més neta!

Ara que ja saps tot el que cal, t’engresquem a venir a la propera activitat de neteja de platges! Fins aviat 🙂

Òscar Hernández Rodríguez